Halloween La Mussara – La Febró

Un bon lloc per passar una nit amb relativa calma és a La Mussara, a la Serra de Prades tot i que últimament s’està massificant, entre boletaires, botelloneros, aplecs, curiosos, escaladors, gent que va a pel kiki, etc. A pocs metres hi ha un refugi on és pot aparcar i sopar/dinar si cal.

Nosaltres vem enganxar la nit de Halloween, us ho podeu imaginar … gent fent espiritisme/botellón a l’esglèsia tots ben disfressats per l’ocasió, d’altres invocant ves a saber que al penyassegat, alguns que anaven i venien sense mes, enfi, una nit entretinguda acompanyada de boira.

Tot i això una nit tranquila, a tocar els penyassegats. Per arrivar-hi recomanoa anar fins Alcover i d’alla carretera de corves fins Mont-Ral i cap La Mussara, molta atenciò als senglars, em vam veure uns quants pel camí tot i que son molt més perillosos els pixapins que és creuen els amos de la carretera amb els seus tot terrenys i que possiblement hauréu d’esquivar en alguna ocasió.

Pel matí cap La Febró, podeu sortir caminant desde la Mussara o aparcar el cotxe un parell de quilòmetres mes amunt i estalviar així carretera.

El camí traçat i ample, la primera meitat pista forestal concurreguda per voletaires elitistes i la segona un preciòs camí de bosc fins l’entrada de l’esquerda dels Avencs de La Febró.

Cal anar amb comte, rellisca molt degut a la poca gent que hi va, hi ha fang i té algún troç dret mlt fàcil per relliscar, recomanem un frontal per entrar en u parell de coves curtetes que hi ha al fons, amb rat-penats inclosos.

Creuar els avencs és una experiència sortida de comptes de fades tot i que han començat a acrivillar aquest any les parets amb multitut d’absurds i antinaturals anclatges químics amb la unica finalitat de fer un passamà a un parell de metres del terra trinxant així un espectacle increíble de la natura i convertint un lloc que hauría de ser sagrat en un circ.

Tavertet – La Foradada

Una ruta a la vora de Barcelona enmig de les Guilleríes i el Cabrerés. Es pot passar la nit a varis llocs, nosaltres vem optar per l’àrea d’autocaravanes de Cantonigros, de moment és gratuita però petita, uns 8 vehicles tot i que a uns 200 metres teníu l’aparcament per començar l’excursiò a La Foradada, aquest és molt més gran. La imatge mostra el despertar a Cantoni.

D’aquí al despertarnos vam anar cap a Tavertet, no és pot enrrar al poble en vehicle si no ets resident, però l’aparcament és 1 Euro. Des de Tavertet hi ha moltes rutes però la més senzilla i recomanada per espectacular i curta (5 km) és la que volta el cingle on és Tavertet.

Es tracta d’un camí/pista forestal que voreja la cinglera i que a l’hivern/tardor ens permetrà fer unes fotos impresionants amb l’ajuda de l’inversiò térmica i la humitat de la zona.

D’allà vem tornar a Cantoni per anar a visitar la Foradada, un salt d’aigua a mitja hora caminant de l’aparcament i per desgràcia molt concorregut o malmés per la sequera, tot i així és espectacular, ombrívol i humit.

Mitja horeta més de pujada i llestos. Uns 80 km fins BCN.

Horta de Sant Joan

Va ser una improvitzada, marxar diumenge al matí i tornar dilluns d’hora.

El camí és entretingut, sobretot al partir de cambrils i cap a Mora d’Ebre hi ha ports i revols però la cerretera és molt bona, sense problema cap a Horta de Sant Joan, cal dir que a pocs quilòmetres d’Horta hi ha una betzinera 24h oberta, així que és tot un descans si apureu dipòsit.

Per la zona teníu mil coses per fer, escalada, caminades, coves, barranquisme i força pau, les fotos següents estàn fetes a un parell de quilòmetres d’Horta de Sant Joan.

Nosaltres vem anar a dormir a una zona reservada per aquesta finalitat, és l’àrea recreativa “Els Ateus” a uns 9 km d’Horta de Sant Joan, pel que sabem és habitual que els forestals hi passin per controlar el bestiar que hi ha i per recaudar un petit import.

Des de la mateixa àrea podeu fer excursions i caminadetes, tot és bosc i roca i el bosc força farèstec, hi abunden els torrents.

Les nit allà, si el temps no ho impedeix, són ben estelades, no hi ha contaminaciò lumínica i és veu tot, TOT, a l’àrea disposeu de lavabo, safreig i dutxa d’aigua fresqueta o glaçada, segons l’època de l’any.

Turó de l’Home – Fontalba

Ha sigut la primera sortida, l’estrena oficial de l’Espurna.

La primera nit la vam passar a l’aparcament que hi ha dalt el Turò de l’Home al Parc Natural del massís del Montseny, i tret d’uns iluminats que volien veure el paissatge de nit l’estada va ser molt tranquila i fresca.

La sortida de sol impresionant sobre un mar de núvols que cobría el Vallès.

En acabat anem a Santa Fe del Montseny on la tranquilitat és una utopía segons quins dies i époques de l’any però la fageda val la pena. Fem la ruta que puja al turò de Murou i a la tornada agafem un camí alternatiu, tot és vàlid per evitar el xivarri dels nens i els crits dels seus pares i les olors a colònia dels pixapins que van guarnits amb l’ultim crit en roba de treking per l’Himalaia.

Grimpada

El turò té una grimpadeta però sense mal de caps, és pot pujar i baixar per varis llocs. Bolets, nens, cridaners i gossos per tot el camí. El pantà està tristament sec, molt sec, com mai l’havía vist.

Bon giorno per la matina

A última hora cap a Fontalba, a mig camí del Puigmal, arribem amb l’ultima llum, el clima és un altre i allà no hi ha mosquits, estem a 2.000m on aparquem, junt amb una munió de furgonetes del gremi. He de resaltar que de totes n’hi havía una amb un grup electrógen que feia un soroll infernal i trencava la tranquilitat del lloc, per sort cap a mitja nit ho va parar però donaven ganes de … en fi … Cal dir també que al poc de sortir de Queralbs cap a Fontalba la carretera és torna pista i tot i que no està malament perquè no te forats ni bonys importants, és una pista llarga i que fa bibrar l’Espurna com si fos una batidora.

Al matí següent baixem a Queralbs a fer turisme, un poblet encizador però massa turístic on podem prendre un café, veure les diferents ermites (una dels segle X), fer excursions, tirar fotos de coses rústiques, banyar-nos al riu i algunes cosetes més.

a mig matí ens passem per Montgrony, camí de Sant Corneli, al Berguedà. Que podem dir de Montgrony? escaladors, turistes, escaladors i més escaladors, ah … i una ermita, i escaladors. Carretera estreta i cara amunt, a mig camí entre Campdevànol i la Poble de L’illet, Pedraforca de fons i uns paissatges impresionants del pre-pirineu, ideal per fer gana.

Cap a Sant Corneli, 20 minutets més, on és pot visitar les restes de les antigues mines de Cercs i contemplar la maquinària que tenen al museu-aire lliure on us podeu deleitar amb  tones de ferro arrovellat, el poble és una colònia amb unes construccions típiques que és poden trobar a altres pobles de les rodalies.

Si voleu dinar per allà us aconsellem el restaurant Santa Bàrbara, on per uns 17 Euros us donaràn teca fins que reventeu, LITERALMENT.