Turó de l’Home – Fontalba

Ha sigut la primera sortida, l’estrena oficial de l’Espurna.

La primera nit la vam passar a l’aparcament que hi ha dalt el Turò de l’Home al Parc Natural del massís del Montseny, i tret d’uns iluminats que volien veure el paissatge de nit l’estada va ser molt tranquila i fresca.

La sortida de sol impresionant sobre un mar de núvols que cobría el Vallès.

En acabat anem a Santa Fe del Montseny on la tranquilitat és una utopía segons quins dies i époques de l’any però la fageda val la pena. Fem la ruta que puja al turò de Murou i a la tornada agafem un camí alternatiu, tot és vàlid per evitar el xivarri dels nens i els crits dels seus pares i les olors a colònia dels pixapins que van guarnits amb l’ultim crit en roba de treking per l’Himalaia.

Grimpada

El turò té una grimpadeta però sense mal de caps, és pot pujar i baixar per varis llocs. Bolets, nens, cridaners i gossos per tot el camí. El pantà està tristament sec, molt sec, com mai l’havía vist.

Bon giorno per la matina

A última hora cap a Fontalba, a mig camí del Puigmal, arribem amb l’ultima llum, el clima és un altre i allà no hi ha mosquits, estem a 2.000m on aparquem, junt amb una munió de furgonetes del gremi. He de resaltar que de totes n’hi havía una amb un grup electrógen que feia un soroll infernal i trencava la tranquilitat del lloc, per sort cap a mitja nit ho va parar però donaven ganes de … en fi … Cal dir també que al poc de sortir de Queralbs cap a Fontalba la carretera és torna pista i tot i que no està malament perquè no te forats ni bonys importants, és una pista llarga i que fa bibrar l’Espurna com si fos una batidora.

Al matí següent baixem a Queralbs a fer turisme, un poblet encizador però massa turístic on podem prendre un café, veure les diferents ermites (una dels segle X), fer excursions, tirar fotos de coses rústiques, banyar-nos al riu i algunes cosetes més.

a mig matí ens passem per Montgrony, camí de Sant Corneli, al Berguedà. Que podem dir de Montgrony? escaladors, turistes, escaladors i més escaladors, ah … i una ermita, i escaladors. Carretera estreta i cara amunt, a mig camí entre Campdevànol i la Poble de L’illet, Pedraforca de fons i uns paissatges impresionants del pre-pirineu, ideal per fer gana.

Cap a Sant Corneli, 20 minutets més, on és pot visitar les restes de les antigues mines de Cercs i contemplar la maquinària que tenen al museu-aire lliure on us podeu deleitar amb  tones de ferro arrovellat, el poble és una colònia amb unes construccions típiques que és poden trobar a altres pobles de les rodalies.

Si voleu dinar per allà us aconsellem el restaurant Santa Bàrbara, on per uns 17 Euros us donaràn teca fins que reventeu, LITERALMENT.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *